Un vespre, en època pre-covid, hi havia un grup de joves a l’Espai que s’estaven a una taula, apartats, xerrant. Jo em vaig acostar.

Hi havia un noi que estava allà, entre la resta... Però no participava en la conversa. 

Vaig seure al seu costat i, mentre jo parlava amb tothom, li dirigia les preguntes a ell. Preguntes bastant genèriques... No em feia cas. 

Al cap d’una estona vaig acomiadar-me. I el noi es va enfadar.

Em va sobtar i vaig intentar rebaixar la tensió. Els seus amics em van dir que no li fés cas.

Després de parlar amb una companya, vaig tornar-hi. Vaig estar allà, per ell. Començava a notar que em volia dir alguna cosa, però no li sortia. Inseguretat, o vergonya, o vés a saber. 

Finalment la va compartir amb mi. I el vaig poder ajudar.

En la situació actual, això ja no és possible.

Tal com són les coses, no podem seure i compartir i tenir paciència, insistir, mirar als ulls...

No podem estar presents.

Però hi hem d’estar. La pandèmia ens fa més necessaris que mai.

Com tothom, ens hem d’adaptar, abraçar les contradiccions i aprendre, aprendre i aprendre.  

El Projecte 2.0 de l’Espai Jove es va pensar inicialment com un sistema d’hibridació de la nostra activitat: arribàvem a la “nova normalitat” (que ja és vella) i complementavem els nostres serveis presencials, marcats per la cita prèvia i els horaris restringits, amb activitat virtual...

I ara tot ha de ser virtual. La segona onada no només ens ha recordat que la lluita contra el Covid-19 no ha acabat, sinó que encara continuarà durant molts mesos.

Ara volem mirar als ulls als joves, però a través d’una pantalla. No podem fer una guia presencial, però generem continguts.

Quins continguts?

Detectem una baixada d’activitat social en un grup de joves... Muntem activitats cooperatives entre ells. Detectem un creixement de mals hàbits alimentaris? Ensenyem cuina saludable i assequible. Augmenta el consum d’audiovisuals a la carta? Impulsem l’aprenentatge d’eines que construeixin una mirada crítica a les ficcions. Hi ha joves que volen marxar de casa, empesos per les situacions de tensió que poden haver viscut durant el confinament? Expliquem experiències i mètodes útils que afavoreixin una emancipació positiva. Descuiden la cura del cos? Proporcionem mètodes d’autoescolta, exercici i relaxament. Avorriment? Poden aprofitar i aprendre tècniques de circ!

I seguirem així, intentant connectar amb les seves realitats.

Abans venien molts joves de Martorell a l’Espai .Nord. Ara volem arribar a tots.

Fem acompanyament emocional, els volem ajudar a viure aquesta situació de la manera més bona possible.

I us trobem a faltar, i tant!

Però entre tots intentem fer una joventut millor. 

I Déu n’hi do on estem arribant!

Equip de Dinamització del Projecte 2.0 de l’Espai Jove .Nord